El Compromís pel País Valencià

FRANCESC DE PAULA BURGUERA

*President de Valencians pel Canvi [fburguera@inves.es]

Levante EMV, 14/02/2007

Les opcions polítiques que formen la conjunció electoral denominada Compromís pel País Valencià han fet pública la signatura del seu pacte. Ha estat una bona noticia. Després dels trenta anys que fa de la transició democràtica, es pot afirmar que aquella transició té possibilitats d´arribar al País Valencià. En aquells anys, arreu l´Estat es portava a terme una transició amb il·lusió. Al País Valencià, però, vam perdre el temps amb enfrontaments inútils i imbècils sobre la llengua, sobre si el valencià era o no català, sobre si s´hauria d´escriure amb accents o sense, sobre si la Senyera amb blau o millor el Penó de la Conquesta, sobre si la denominació del poble que som havia de ser País Valencià o Regne, etc., etc. Tot promogut per qui tots sabem: aquells que es van inventar i fomentar l´anticatalanisme. I que encara hi son. I eixiran amb la mateixa tocata.

.

La dreta valenciana i el franquisme residual, en haver perdut al País Valencià les eleccions generals de juny de 1977 -les primeres democràtiques després del franquisme- i no tenint un missatge de país que oferir als ciutadans, s´apuntà i feu seu l´anticatalanisme amb el qual uns grups minoritaris tractaren d´enfrontar els valencians. Cal, per tant, tindre clar d´on venim i on volem anar. D´on venim ja ho hem dit: d´un embolic on la realitat del poble que som ens va voler ser amagada i manipulada amb els enfrontaments inútils i imbècils, com deia. Enfrontaments que va fer que la transició valenciana no fos com devia ser i impedint que el País Valencià avancés com calia.

.

A hores d´ara, i després de tres legislatures nefastes governant el PP, ens trobem amb una Generalitat endeutada fins al cap. Som una de les comunitats autònomes més endeutades de tot l´Estat. Potser la que més, si ho referim al nostre PIB. I és que, malauradament, tant pel Consell presidit per Camps, com l´anterior per Zaplana, gran part dels milions que suposen aquest endeutament, no s´han dedicat a inversions en serveis socials ni en ajudar a l´economia productiva, l´agricultura, promoure la nostra cultura i fomentar l´ús de la llengua, acabar amb els barracons construint les escoles i instituts que fan falta, millorar la sanitat, etc, etc. El País Valencià, els seus ciutadans, estem endeutats de forma tan exagerada, gràcies a que els polítics del PP s´han dedicat a balafiar els diners públics en projectes megalòmans, faraònics, tal vegada volent épater le bourgeois. El que demostra el seu provincianisme. Tal com Valencians pel Canvi diem al nostre manifest, «des del govern de la Generalitat, i des del partit que el sustenta, es promou de manera insistent un model de societat i de país basat en el pur benefici individual, en l´especulació, en les "gran obres" de dubtosa utilitat, el diner fàcil, el clientelisme, i la pressió dels interessos privats sobre les decisions públiques. Un model on encaixen els privilegis d´un cert ensenyament privat i l´escassetat de recursos per al públic, l´ínfim suport, quan no el boicot, a la cultura del país i la vergonya permanent de Canal 9, una "terra mítica" per a turistes -convertida en ruïna- i la destrucció d´aiguamolls i de paisatges agraris, la cridòria sobre l´aigua de l´Ebre i la irresponsabilitat permanent en matèria hidrològica, la insistència en un AVE a Madrid al costat del bloqueig cap al nord i la insuficiència de la xarxa interior de comunicacions, la "comunidad" i el neoprovincianisme desfermat, o la "defensa de la llengua valenciana" i el domini creixent del castellà en tots els àmbits públics i institucionals. Per al partit del govern, el país -el País Valencià- no existeix, i la política al servei de l´interés col·lectiu no passa de retòrica».

.

RETÒRICA I DEMAGÒGICA

El president Camps s´ha dedicat darrerament a prometre massa coses. En Alacant estant, ha promès, si guanya les eleccions, inaugurar un centre de salut cada més. En la campanya de les passades eleccions, va prometre inaugurar cada setmana una escola, tot i que de barracons on estudien els xiquets encara en tenim a milers. També ha promès llibres de text gratis per a l´educació obligatòria. Després de rebutjar quatre vegades en les Corts la gratuïtat dels llibres, ara ens promet, com si fora un invent seu, aqueixa gratuïtat. ¿I d´on traurà els diners? Fins i tot es desfà en elogis a l´escola pública de la qual ens diu «que no sólo forma y prepara en las mejores condiciones, sino que iguala las oportunidades de todos los niños». I que ell està per una «educación pública, abierta y de excelencia». ¡Quí ho diria! ¡A mitjan nit es pentina la tia Florentina! Esperem que si arribara el cas -cosa que no voldríem- entre els llibres de text gratis promesos hi figure aquell que puga explicar que, 100 anys abans d´arribar el rei don Jaume i fundar el Regne de València, els valencians ja parlaven el valencià. Així els ho deia l´alcaldessa del cap i casal, senyora Rita Barberà, alliçonant els xiquets d´un col·legi que visitava, citant el poeta Al-Russafi, que, segons l´alcaldessa, escrivia i parlava en valencià: «No había llegado el rey don Jaime y así hablábamos ya los valencianos». Tant de temps parlant valencià «los valencianos», i la senyora Rita Barberà no abandona el castellà. ¡Senyor, senyor! ¿Quin pecat col·lectiu haurem comés els valencians per a merèixer aquests polítics tan incultes, desgavellats i coents? I balafiadors.

.

El proper mes de maig tenim l´ocasió de canviar les coses anant a votar. Una altra manera de governar és necessària: amb més trellat, amb més respecte als ciutadans, que son els contribuents, els que aporten els seus diners i que aquests polítics de la dreta del PP es dediquen a balafiar-los en una bona part. El Compromís pel País Valencià pot ajudar a que les coses canvien. Cal tenir-ho en compte.